Últimament s’està estenent el rumor a les xarxes de que els pneumàtics dels vehicles, i és cert, tenen una data de caducitat. Però no és una data concreta. A dia d’avui no existeix cap reglamentació que estableixi una caducitat específica basada en la seva antiguitat.     Més aviat la “caducitat” estaria relacionada amb l’estat exterior de la goma i de l’estructura interna del pneumàtic, i això està en funció sobretot de les condicions d’utilització a les que s’ha sotmès el pneumàtic. L’antiguitat no seria tant rellevant, però s’ha de dir que afecta les propietats del cautxú i per tant acaba repercutint en el comportament del pneumàtic. Les condicions d’emmagatzematge abans de la seva comercialització son també determinants en el deteriorament del cautxú. Alguns fabricants estableixen un període màxim d’emmagatzematge de 5 anys en unes determinades condicions. Passat aquest període es retiren del mercat si no s’han venut.   L’antiguitat es pot conèixer mitjançant la informació gravada en els laterals. Consisteix en un codi numèric de quatre xifres: les dues primeres indiquen la setmana de l’any i les dues següents indiquen l’any. Per  exemple les següents indicacions voldrien dir que aquests pneumàtics es va fabricar la setmana 14 de l’any 2011 i la setmana 35 de l’any 2015.     Existeixen també recomanacions d’organismes internacionals com per exemple l’ETRTO (European Tyre and Rim Technical Organisation), responsable d'atorgar tots els requisits que han de complir els pneumàtics fabricats i comercialitzats a la Unió Europea, a la qual s'adhereixen la gran majoria de fabricants, on s'afirma entre altres coses que:

• Després de 5 anys d'utilització d'un pneumàtic, és a dir, des de la data en què han estat muntats, han de ser examinats per un especialista o un professional qualificat del pneumàtic, almenys un cop l'any.
• Així mateix, el citat organisme també indica que, per simple precaució, als 10 anys des de la data de fabricació es recomana la substitució per uns pneumàtics nous (inclosos els de recanvi), encara que el nivell de desgast no s'hagi arribat al límit mínim legal permès de 1,6 mm que estableix la Llei o els 3 mm recomanats.

L'aspecte d'un pneumàtic envellit és el que habitualment es coneix com "quarterat", i quan aquest efecte és incipient, només s'observen micro esquerdes en tota la superfície de la goma, que es van fent més acusades amb el temps. Aquestes esquerdes justifiquen la substitució dels pneumàtics. L'estructura del cautxú ja està afectada, podent generar esquerdes que derivin en un despreniment de la carcassa o una rebentada mentre circulem. També es veuen afectats els dos fenòmens que permeten que un pneumàtic s'adhereixi a l'asfalt mitjançant forces de fricció: l'adhesió i la histèresi. I si volem esperar a saber per què són tan importants, sempre tindrem l'opció de comprovar-ho en la pitjor de les situacions: un accident per pèrdua de control. Finalment cal recordar que els pneumàtics són l'únic punt de contacte entre el vehicle i la carretera, és primordial dur a terme un control o manteniment permanent i periòdic dels mateixos (vigilància de la pressió d'inflat, nivell de desgast, deformacions, etc.) per assegurar el rendiment òptim de les cobertes i vetllar per una correcta seguretat viària.